Protocol de seguiment de ratpenats a través de l'ús de caixes refugi. Degut a la manca de boscos madurs, arbres vells i a la presència, cada cop més, d’hàbitats alterats, la disponibilitat de refugis naturals ha disminuït dràsticament. Les caixes refugi són una mesura compensatòria temporal, i per tant no s’ha de plantejar com una mesura definitiva ni substitutòria dels refugis naturals.
A través d'aquest protocol obtenim el nombre d’individus i les espècies que ocupen les caixes. El protocol està focalitzat principalment a les espècies urbanes com la pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus), la pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) i la pipistrel·la de Nathusius (Pipistrellus nathusii) i espècies forestals com el nòctul petit (Nyctalus leisleri), el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), els ratpenats orelluts daurat i gris (Plecotus auritus i Plecotus austriacus), el ratpenat rater (Myotis myotis), el ratpenat gris ibèric (Myotis escalerai), el ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) i el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus).
Evolució del nombre de caixes i revisions acumulats al llarg dels anys.
Rànquing de voluntaris amb el major nombre de revisions.